Donant-li voltes a la descripció...

Fa dies que hi dóno voltes, i a moments, sembla que funciona, i a d'altres, no s'aguanta per enlloc.

M'agradaria ser original, però sense passar-me! Cal que es pugui entendre....

M'agradaria robar les paraules , però és que no em venen. I si les busqués? Els diccionaris!

Cristina... no t'escaparàs... trobaré els adjectius que et descriuen, els verbs que et defineixen.... per més que s'amaguin!

UN BON EXEMPLE DE LES TIC A L'ESCOLA

Pels volts de la primavera passada, vaig tenir la oportunitat d'anar a visitar una escola que ha estat guardonada amb el premi Catalunya Educació.
Es tracta d'un centre educatiu públic, que coordina un CEIP i un IES, que aposta per l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en tot el procés d'aprenentatge dels infants, i especialment, del coneixement de les llengües extrangeres i el treball cooperatiu.

Un passeig altament recomanable, ara que la implantació de l'ús de les TIC estan tan d'actualitat.

Us n'adjunto el link:
http://www.jverdaguer.org/

PS: Ah! Només hi ha un detall que em grinyola, (i més tractant-se d'una escola!!! ), i és l'ús que en fan del gènere.... "els pares, els professors, els nens"!?!? No resulta molt més inclusiu parlar de "les famílies, el professorat, els infants"?

"Les escoles maten la creativitat" o com fer una xerrada divertida i profunda sense cap mena de power point.

Divendres passat, reprenent el fil del bon comunicador/a, vam tenir la oportunitat de veure la conferència de Ken Robinson, líder internacional en desenvolupament de la creativitat. Brillant, pel contingut i per la forma.

La forma

Rítmic. Pauses. Presència tranquila, no es mou del lloc, ben arrelat al terra. Mira als ulls. Mira a tota l'audiència. Humor. Molt d'humor. Proper. Posa sovint exemples de la seva vida. Canvis de registre en el discurs. Tant entra a parlar en termes teòrics i científics, com ens explica petites històries o anècdotes personals. A moments el veus com a expert; d'altres com a showman. Juga molt amb l'entonació. Combina frases llargues amb curtes. Tant parla molt ràpid , com s'atura i repeteix una frase clau. Fa silencis. Fa preguntes. S'espera a la resposta del públic. Cara expressiva, però molt natural. Sense excessos. Igual passa amb el seu gest. És armònic i gens forçat.

El contingut.

Quantes persones coneixem , o potser inclús nosaltres mateixos, que diuen no saber cantar o dibuixar o ballar o actuar perquè de petites...... tal record amb tal mestra o tal escola? Donem-nos, amb aquesta formació universitària, una segona oportunitat. Per què no?

Aquí, algunes de les frases més colpidores.

" Sostengo que todos los niños tienen tremendo talento y los malgastamos implacablemente."

"Los niños se arriesgan, hacen el intento. No tienen miedo de estar equivocados. [ ]Pero para cuando sean adultos la mayoría de los niños han perdido esa capacidad. Han cogido miedo a equivocarse.[ ] Somos educados para perder la creatividad."

"...empezamos a educarlos cada vez más de la cintura para arriba. Y luego nos enfocamos en sus cabezas."

"... consideran su cuerpo como un forma de transporte para sus cabezas..."

La inteligencia es diversa, dinámica y es única

"Espero que reconstruyamos nuestra concepción de la riqueza de la capacidad humana."

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA "AIGUA"

Sabíeu que els elefants, malgrat el seu pesat tonelatge, són animals nedadors capaços de nedar desenes de quilòmetres d'oceà?

Aquesta i molta altra informació la trobareu al Museu Agbar de les Aigües de Cornellà. Es tracta d'una exposició itinerant, a nivell internacional, produïda a càrrec de l'editorial Lunberg.

Grans mestres de la fotografia i autors contemporanis ens regalen la seva mirada sobre un dels béns més preuats i necessaris del planeta. L'exposició pretén fer-nos prendre consciència de la importància de preservar aquest tresor i també mostrar-nos les diferents formes de relació que els humans tenim amb l'aigua.

Sota la gran temàtica de l'aigua, l'exposició ens proposa navegar per sis afluents diferents, sis variacions del tema: "Tasques i destreses", "Els estats de l'Aigua", "La font de la vida", "Els rostres de la set", "Aigües ferides" i "El fresc regal".

No us la podeu perdre. El primer diumenge assoleiat que se us presenti, feu-ne la visita, i després regaleu-vos un aperitiu a la terrasseta del museu. Creieu-me, serà un matí ben amortitzat.

Calendari: 1 d'octubre - 1 de novembre

Horaris: De dilluns a diumenge de 10,00 a 19,00.

Preu : Gratuït

Transport: Metro L5 Cornellà

Trambaix T1 i T2: parada Les Aigües

Renfe C4: parada Cornellà.

Aparcament: gratuït , les dues primeres hores, en el centre comercial Llobregat Centre

Article:"Aprendre i créixer", d'Eulàlia Bosch. Síntesis i idees principals.

Un nen aprèn a llegir tot passant dels sons a les paraules, i un dia , a la fí, n'entén el significat. Una porta increíble se li acaba d'obrir davant dels nassos... I és que , de cop, ha crescut 2cm!

L'autora parteix d'aquest màgic moment de la infància de tots, per endinsar-se en la descripció de les grans oportunitats que ens brinda la lectura. Noves mirades sobre el món que ens envolta, matisos de la realitat... "Així és com la lectura ens fa créixer", afirma Eulàlia Bosch.

L'autora també fa molt ènfasi en la figura dels i les mestres, aquells que els toca buscar mil i una estratègia per tal que aquest acte preciós esdevingui. Aquells qui, de la lectura en veu alta davant del seu grup, n'hauran de fer una petita posada en escena. Un regal pels sentits i una invitació als infants a entrar , encuriosits, dins el món de la literatura.

----------------------------------

Cinc idees bàsiques del text:

. L'aprenentatge de la lectura va de la lectura dels sons, a les síl.labes, a la comprensió del text. Aquest pas és un moment clau en la infància.

. L'acte de llegir no tan sols s'enmarca dins l'aula, sinó que s'amplia al món exterior, esdevenint una eina genial de descoberta.

. "El que distingeix als grans mestres és que ens permeten sentir que hem descobert les coses per nosaltres mateixos" (E.H.Gombrich)

. El desig per la lectura es pot potenciar a través dels contes, les il.lustracions i llegint en veu alta.

. La lectura ens ensenya el món, ens dóna llibertat i ens educa. Ens fa créixer.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

TREBALLS DE CAMP. Cristóbal Hara i Rafael Sanz Lobato.

LLoc: Fundació Foto Colectania

C/Julián Romea, 6, D2

08006 Barcelona

Tel.: 93 217 16 26

http://www.colectania.es/

Aquesta és una exposició fotogràfica que posa de manifest part de la trajectòria professional de dos fotògrafs força desconeguts pel públic del carrer, però en canvi, amb força reconeixement dins del món de la fotografia espanyola.

Dues mirades sobre el món rural, aquella Espanya més profunda i més lligada al folklore i a la tradició. Dues mirades sobre un mateix tema, però des d' èpoques diferents (anys setantes, anys norantes), però que alhora contrasten i s'enriqueixen una de l'altre.

Rafaels Sanz retrata en blanc i negre, moments de molta col.lectivitat... funerals, processons, cofradies, esbarts, "nazarenos"... escenes on el blanc i el negre contrasten amb molta força i expressivitat.

Cristóbal Hara, en canvi, cerca , en aquests mateixos escenaris, la força del color. L'autor també acostuma a buscar un element central en cada fotografia... la capa d'un bisbe, una perruca carnavalesca, una carbassa enorme, el pèl brillant dels cavalls, la fruita colorida del clàssic tortell... tot tenyit d'un humor que, dissimuladament, ens clica l'ullet als que observem.

UN CURT CURTMETRATGE....

Avui, tornant cap a casa amb el metro, m'he quedat com un estaquirot mirant aquest curtmetratge, en una d'aquestes "teles" que hi han en els nous vagons ...
De seguida m'ha vingut al cap la sessió d'ahir de gestió i TIC, i tot el que vàrem aprendre al voltant de com baixar vídeos del You Tube i de l'Edu3.cat. I m'ha vingut al cap una possible aplicació d'aquest recurs dins l'escola. Per experiència ser, que , sovint , a les escoles, fa molta mandra preparar obres de teatre per tot l'enrenou que suposa haver de convidar a les famílies, i sabent que potser hi haurà algun infant que no tindrà qui el pugui venir a veure. Doncs crec que si l'escola té un blog, tot es simplifica. Es poden preparar tallers de teatre per mostrar a la resta de les classes de l'escola o del cicle, i després penjar-ne la gravació al blog.


Ja em direu què us en sembla. Podriem també titular-lo.... "La avaricia rompe el saco"