Una oradora, humil i convincent, entre les cordes.

Us convido a que gaudiu d'aquesta entrevista a la metgessa Dra. Teresa Forcades, en el programa "Els matins de TV3" conduït pel periodista Josep Cuní. Més enllà dels continguts de l'entrevista, que per altra banda també són molt interessants i reveladors, crec que val la pena fixar-se en aquesta dona com a oradora i en les habilitats comunicatives que desplega. En Josep Cuní, en la seva línea sensacionalista i estil egocèntric, li rebat arguments, l'acusa de vés a saber quantes coses, i tot i això, no se'n surt. Ella té elegància, bona escolta i sembla tenir molts coneixements sobre tot allò que argumenta. Però per damunt d'això, crec que el seu talent comunicatiu rau en la seva proximitat, naturalitat i en l'ús de llenguatge planer tot i parlar de conceptes científics i tècnics, sovint difícils de seguir per gent no experta. No és un debat sinó una entrevista, però sí un "tête a tête" que val la pena que no us perdeu, perquè de ben segur en podreu aprendre molt.

Recitant poesia...

Cúmuls d'idees i pensaments incessants
t'envaeixen tothora. Martellegen amb virulència
el teu cap fatigat, però maldes per sobreviure.

I ho aconsegueixes. I la superació
alguna vegada, potser sovint, es tradueix en optimisme
i en ganes de ser i de fer,
de riure i de viure.

Tanmateix, enveges la capacitat d'esborrar
i d'oblidar, de poder pensar només
en l'esmalt vermell d'unes ungles llarguíssimes
que tu no tindràs mai, probablement.

Anna Martínez Deu
SENSE ESCAT NI MAT
Premi Amadeu Oller, 1995

EL SORRAL DE L'ESCOLA

Tot el que em calia saber de veritat, sobre com viure i què fer i com he de ser, ho vaig aprendre a l'escola bressol. La saviesa no la vaig aconseguir al final dels meus estudis escolars, sinó al sorral de l'escola.
Aquestes són les coses que vaig aprendre:

Comparteix cada cosa.

Juga net.

No fereixis la gent.

Posa les coses al seu lloc on les vas trobar.

Neteja el què has embrutat.

No agafis coses que no són teves.

Digues que ho sents quan fereixis algú.

Neteja't les mans abans de menjar.

Viu una vida equilibarda -aprèn i pensa alguna cosa i dibuixa i pinta, i canta, i balla, i juga i treballa cada dia una miqueta.

Fes la migdiada cada tarda.

Quan surtis al carrer, vigila els cotxes, agafa't de la mà i camina al costat de l'altre.

Meravella't. Recorda la petita llavor que plantares al potet: les arrels tiren cap a vall i la planta creix cap amunt i ningú no sap relament com ni perquè, però tots som així.

Recorda els llibres d'en Teo i la primera paraula que vares aprendre -la paraula més gran de totes- MIRA. Tot el que necessites saber ho trobaràs a dins , en algun lloc.

També vaig aprendre valors sobre l'amor i la higiene bàsica. Sobre l'ecologia i la política i la igualtat i la vida sana.

Agafa qualsevol d'aquests punts i extrapola'ls las sofisticats termes adults i aplica'ls a la teva vida familiar o al teu treball o al teu govern o al teu món i veuràs que són igualment vàlids i clars. I tot això és veritat, no importa quants anys tinguis -quan surtis al món, el millor que pots fer és agafar-te de la mà i caminar al costat de l'altre.

Traducció d'un text extret del llibre "All I really need to know I learned in Kindergarden" de Robert Fulghum.

Qui ets tu?

Dona amb cistella.

No camina per cap camí bucòlic ni pastorívol. Viu lluny dels paisatges primaverals. Dona d'asfalt i de pistes esportives, camina decidida amb la cistella al cap, plena de projectes i un sol objectiu clar. Observa, planifica i prova d'encertar. Carrega llençaments lliures, triples, passes i alguna falta personal. Més o menys com tothom, com tothom que comença, que s'arrisca. Però quan els seus braços, cansats del pès que sostenen, li reclamen temps mort, ella s'atura, regira i amb un sol gest es desfà de les descalificacions anti-esportives.
El fairplay és el fairplay.

Dues cristines, dins i fora de la pista.

A fora, es mostra silenciosa, tranquila i present, encara que la tremolor constant de la seva cama sovint la delata. Pell bruna tot i fer dies del bronze solar. Ulls verds, molt verds. Duu un serrell de camuflatge sota el qual pot observar i fer tria acurada de amb qui vol o no estar. Elegant i presumida, sempre amb discreció. No és dona d'excessos ni de masses paraules. I és que ella, amb la cara paga... Pot repartir somriures esplèndids, o pot arribar a fer cara de molt pocs amics.

A dins, n'és una altra. Enèrgica, clara i contundent. Pell bruna, suor d'esforç i de plaer pel joc. Quan surt a la pista, aixeca el teló que porta per serrell i mira atenta a les visitants. S'arremanga els tirants, deixant, encara més, les espatlles athlètiques al descobert. Mostra orgullosa els seus colors. I sobretot, el seu número. Al compàs de la pilota, la Cristina es va transformant. Li surten ales! I ella es queixa, diu que li falta alçada... Però en canvi, quantes basquetbolistes saben volar? Reparteix joc als qui l'envolten, però sobretot, defensa el seu terreny com ningú.

Donant-li voltes a la descripció...

Fa dies que hi dóno voltes, i a moments, sembla que funciona, i a d'altres, no s'aguanta per enlloc.

M'agradaria ser original, però sense passar-me! Cal que es pugui entendre....

M'agradaria robar les paraules , però és que no em venen. I si les busqués? Els diccionaris!

Cristina... no t'escaparàs... trobaré els adjectius que et descriuen, els verbs que et defineixen.... per més que s'amaguin!

"Les escoles maten la creativitat" o com fer una xerrada divertida i profunda sense cap mena de power point.

Divendres passat, reprenent el fil del bon comunicador/a, vam tenir la oportunitat de veure la conferència de Ken Robinson, líder internacional en desenvolupament de la creativitat. Brillant, pel contingut i per la forma.

La forma

Rítmic. Pauses. Presència tranquila, no es mou del lloc, ben arrelat al terra. Mira als ulls. Mira a tota l'audiència. Humor. Molt d'humor. Proper. Posa sovint exemples de la seva vida. Canvis de registre en el discurs. Tant entra a parlar en termes teòrics i científics, com ens explica petites històries o anècdotes personals. A moments el veus com a expert; d'altres com a showman. Juga molt amb l'entonació. Combina frases llargues amb curtes. Tant parla molt ràpid , com s'atura i repeteix una frase clau. Fa silencis. Fa preguntes. S'espera a la resposta del públic. Cara expressiva, però molt natural. Sense excessos. Igual passa amb el seu gest. És armònic i gens forçat.

El contingut.

Quantes persones coneixem , o potser inclús nosaltres mateixos, que diuen no saber cantar o dibuixar o ballar o actuar perquè de petites...... tal record amb tal mestra o tal escola? Donem-nos, amb aquesta formació universitària, una segona oportunitat. Per què no?

Aquí, algunes de les frases més colpidores.

" Sostengo que todos los niños tienen tremendo talento y los malgastamos implacablemente."

"Los niños se arriesgan, hacen el intento. No tienen miedo de estar equivocados. [ ]Pero para cuando sean adultos la mayoría de los niños han perdido esa capacidad. Han cogido miedo a equivocarse.[ ] Somos educados para perder la creatividad."

"...empezamos a educarlos cada vez más de la cintura para arriba. Y luego nos enfocamos en sus cabezas."

"... consideran su cuerpo como un forma de transporte para sus cabezas..."

La inteligencia es diversa, dinámica y es única

"Espero que reconstruyamos nuestra concepción de la riqueza de la capacidad humana."

Article:"Aprendre i créixer", d'Eulàlia Bosch. Síntesis i idees principals.

Un nen aprèn a llegir tot passant dels sons a les paraules, i un dia , a la fí, n'entén el significat. Una porta increíble se li acaba d'obrir davant dels nassos... I és que , de cop, ha crescut 2cm!

L'autora parteix d'aquest màgic moment de la infància de tots, per endinsar-se en la descripció de les grans oportunitats que ens brinda la lectura. Noves mirades sobre el món que ens envolta, matisos de la realitat... "Així és com la lectura ens fa créixer", afirma Eulàlia Bosch.

L'autora també fa molt ènfasi en la figura dels i les mestres, aquells que els toca buscar mil i una estratègia per tal que aquest acte preciós esdevingui. Aquells qui, de la lectura en veu alta davant del seu grup, n'hauran de fer una petita posada en escena. Un regal pels sentits i una invitació als infants a entrar , encuriosits, dins el món de la literatura.

----------------------------------

Cinc idees bàsiques del text:

. L'aprenentatge de la lectura va de la lectura dels sons, a les síl.labes, a la comprensió del text. Aquest pas és un moment clau en la infància.

. L'acte de llegir no tan sols s'enmarca dins l'aula, sinó que s'amplia al món exterior, esdevenint una eina genial de descoberta.

. "El que distingeix als grans mestres és que ens permeten sentir que hem descobert les coses per nosaltres mateixos" (E.H.Gombrich)

. El desig per la lectura es pot potenciar a través dels contes, les il.lustracions i llegint en veu alta.

. La lectura ens ensenya el món, ens dóna llibertat i ens educa. Ens fa créixer.