"Les escoles maten la creativitat" o com fer una xerrada divertida i profunda sense cap mena de power point.Divendres passat, reprenent el fil del bon comunicador/a, vam tenir la oportunitat de veure la conferència de Ken Robinson, líder internacional en desenvolupament de la creativitat. Brillant, pel contingut i per la forma.
La forma
Rítmic. Pauses. Presència tranquila, no es mou del lloc, ben arrelat al terra. Mira als ulls. Mira a tota l'audiència. Humor. Molt d'humor. Proper. Posa sovint exemples de la seva vida. Canvis de registre en el discurs. Tant entra a parlar en termes teòrics i científics, com ens explica petites històries o anècdotes personals. A moments el veus com a expert; d'altres com a showman. Juga molt amb l'entonació. Combina frases llargues amb curtes. Tant parla molt ràpid , com s'atura i repeteix una frase clau. Fa silencis. Fa preguntes. S'espera a la resposta del públic. Cara expressiva, però molt natural. Sense excessos. Igual passa amb el seu gest. És armònic i gens forçat.
El contingut.
Quantes persones coneixem , o potser inclús nosaltres mateixos, que diuen no saber cantar o dibuixar o ballar o actuar perquè de petites...... tal record amb tal mestra o tal escola? Donem-nos, amb aquesta formació universitària, una segona oportunitat. Per què no?
Aquí, algunes de les frases més colpidores.
" Sostengo que todos los niños tienen tremendo talento y los malgastamos implacablemente."
"Los niños se arriesgan, hacen el intento. No tienen miedo de estar equivocados. [ ]Pero para cuando sean adultos la mayoría de los niños han perdido esa capacidad. Han cogido miedo a equivocarse.[ ] Somos educados para perder la creatividad."
"...empezamos a educarlos cada vez más de la cintura para arriba. Y luego nos enfocamos en sus cabezas."
"... consideran su cuerpo como un forma de transporte para sus cabezas..."
"Espero que reconstruyamos nuestra concepción de la riqueza de la capacidad humana."
