WEB 2.0, BLOG I BLOGOSFERA.

La Web 2.0 és:

• un nou marc d'interacció, participació i comunicació social

• són els mateixos usuaris els que creen i organitzen continguts

• s'estableix una estructura de la informació més horitzontal i democràtica

• els blogs, els wikis, les etiquetes, la sindicació, etc. són algunes de lestecnologies que fomenten la col·laboració i l'organització de la informació entre usuaris i a més, la comunicació.

El Blog:

• lloc web periòdicament actualitza que recopila cronològicament textos o articles d'un autor o diversos autors, en què a apareix en primer lloc el més recent.
• l'autor conserva la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent.
• permet buscar i organitzar la informació de diferents maneres
• no és necessari tenir coneixements de programació per gestionar-los. La seva facilitat d'ús ha estat la clau del seu èxit.
• mitjà de comunicació que pot integrar diferents formats: imatge, vídeo, text, so...
• a nivell educatiu, dóna a les activitats un sentiment social, de compartir coneixement, fomentant el debat, l'anàlisi i la reflexió.
  

La Blogosfera:

• és el terme amb el qual s'agrupa la totalitat de weblogs. Donat que els blogs estan connectats per mitjà d'enllaços, comentaris, referències han creat i definit la seva pròpia cultura
• conjunt de comunitats diverses que conversen, que comparteixen pautes i patrons de comportament i que possibiliten la comunicació de manera global
• BLOGOSFERA EDUCATIVA: xarxes de blogs relacionades amb els contextos educatius o edublogs, com per exemple blogs de centres, blogs d'aula, blogs de mestres...

Informació extreta, quasi literalment, del llibre:
Balagué, F., Zayas, F. (2009). "Usos didàctics dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents." Barcelona, Editorial UOC.


I per acabar, una mica d'humor blogaire...

Portàtils a les aules

Una oradora, humil i convincent, entre les cordes.

Us convido a que gaudiu d'aquesta entrevista a la metgessa Dra. Teresa Forcades, en el programa "Els matins de TV3" conduït pel periodista Josep Cuní. Més enllà dels continguts de l'entrevista, que per altra banda també són molt interessants i reveladors, crec que val la pena fixar-se en aquesta dona com a oradora i en les habilitats comunicatives que desplega. En Josep Cuní, en la seva línea sensacionalista i estil egocèntric, li rebat arguments, l'acusa de vés a saber quantes coses, i tot i això, no se'n surt. Ella té elegància, bona escolta i sembla tenir molts coneixements sobre tot allò que argumenta. Però per damunt d'això, crec que el seu talent comunicatiu rau en la seva proximitat, naturalitat i en l'ús de llenguatge planer tot i parlar de conceptes científics i tècnics, sovint difícils de seguir per gent no experta. No és un debat sinó una entrevista, però sí un "tête a tête" que val la pena que no us perdeu, perquè de ben segur en podreu aprendre molt.

Recitant poesia...

Cúmuls d'idees i pensaments incessants
t'envaeixen tothora. Martellegen amb virulència
el teu cap fatigat, però maldes per sobreviure.

I ho aconsegueixes. I la superació
alguna vegada, potser sovint, es tradueix en optimisme
i en ganes de ser i de fer,
de riure i de viure.

Tanmateix, enveges la capacitat d'esborrar
i d'oblidar, de poder pensar només
en l'esmalt vermell d'unes ungles llarguíssimes
que tu no tindràs mai, probablement.

Anna Martínez Deu
SENSE ESCAT NI MAT
Premi Amadeu Oller, 1995

El territori interpersonal

La setmana passada vam acabar amb el famós territori!
Portàvem setmanes treballant-hi, donant-li voltes.... S'entendrà allò que volem explicar? No serà massa abstracte? Trobarem un bon equilibri entre la comunicació oral i la digital? Sabrem compaginar-les de manera que es complementin bé? Serem properes i parlarem amb prou naturalitat?
Una setmana després, he de dir que, malgrat els nervis, tant la Cristina com jo vam acabar disfrutant molt de la presentació. Teníem clar que volíem que fos amena, que tingués frescura, i un punt sorprenent. A jutjar pels comentaris dels companys, crec que vam aconseguir força l'objectiu que perseguíem. Però no puc deixar de pensar en que nosaltres només vam estar sis o set minuts...! Imagineu-vos preparar una presentació d'una hora! Segur que tot és qüestió d'ofici, de fer-ne moltes i anar pulint-nos... I és que això de parlar bé en públic, quasi podríem dir, que és tot un art.

Dijous, 19 de novembre de 2009.
Setmana extrordinària.

Em resulta molt difícil traduïr les sensacions en paraules. Les idees se m'escapen de les mans.... però intentaré no estructurar gaire els pensaments, deixar-los rajar, i potser així, probablement, trobaran la seva estructura pròpia.

És curiós el tema de les instal.lacions.... sovint al veure-les des de fora ens semblen a priori un sense sentit. Però si ens deixem portar i a més a més, tenim la fortuna de tenir una bona acompanyant que ens ajudi a deixar fora tots els prejudicis, aleshores és possible entrar en elles i deixar-se dir.

M'ha encantat la visita i, personalment, m'he emocionat molt. He connectat amb la Laura més transcendent, amb aquest territori propi, amb aquesta mirada del món que em conmou profundament. I és que el llenguatge se'm queda curt, petit! Vet aquí el sentit del llenguatge poètic!

Aquesta mirada, aquest entendre la transcendència... aquest saber... per què sovint el limitem a un saber només dels filòsofs? per què tantes vegades se'ns dóna una visió tan reduccionista de la vida i el món? Si el dins i el fora van tant de la mà, si una cosa tan minúscula com són els àtoms tenen tant a veure amb el Tot... Com fer-ho per transmetre tot això als infants? Jo crec que tot comença amb trobar-se, a poc a poc, amb un mateix.

Al sortir de l'exposició, m'ha vingut al cap tota la metàfora dels estudiants com a rumiants que ens proposava l'Eulàlia Bosch. Però crec que per païr, digerir, processar i més tard, elaborar coneixement, ens cal a tots, petits i grans , temps i espai. Justament el temps i l'espai que avui ens hem donat. Ara mateix sento un profund agraïment a l'Eugènia Balcells i a aquesta gran dona que ens ha fet de guia, des del seu saber, i sobretot des de la seva humiltat, generositat i respecte.

EL SORRAL DE L'ESCOLA

Tot el que em calia saber de veritat, sobre com viure i què fer i com he de ser, ho vaig aprendre a l'escola bressol. La saviesa no la vaig aconseguir al final dels meus estudis escolars, sinó al sorral de l'escola.
Aquestes són les coses que vaig aprendre:

Comparteix cada cosa.

Juga net.

No fereixis la gent.

Posa les coses al seu lloc on les vas trobar.

Neteja el què has embrutat.

No agafis coses que no són teves.

Digues que ho sents quan fereixis algú.

Neteja't les mans abans de menjar.

Viu una vida equilibarda -aprèn i pensa alguna cosa i dibuixa i pinta, i canta, i balla, i juga i treballa cada dia una miqueta.

Fes la migdiada cada tarda.

Quan surtis al carrer, vigila els cotxes, agafa't de la mà i camina al costat de l'altre.

Meravella't. Recorda la petita llavor que plantares al potet: les arrels tiren cap a vall i la planta creix cap amunt i ningú no sap relament com ni perquè, però tots som així.

Recorda els llibres d'en Teo i la primera paraula que vares aprendre -la paraula més gran de totes- MIRA. Tot el que necessites saber ho trobaràs a dins , en algun lloc.

També vaig aprendre valors sobre l'amor i la higiene bàsica. Sobre l'ecologia i la política i la igualtat i la vida sana.

Agafa qualsevol d'aquests punts i extrapola'ls las sofisticats termes adults i aplica'ls a la teva vida familiar o al teu treball o al teu govern o al teu món i veuràs que són igualment vàlids i clars. I tot això és veritat, no importa quants anys tinguis -quan surtis al món, el millor que pots fer és agafar-te de la mà i caminar al costat de l'altre.

Traducció d'un text extret del llibre "All I really need to know I learned in Kindergarden" de Robert Fulghum.