Article:"Aprendre i créixer", d'Eulàlia Bosch. Síntesis i idees principals.

Un nen aprèn a llegir tot passant dels sons a les paraules, i un dia , a la fí, n'entén el significat. Una porta increíble se li acaba d'obrir davant dels nassos... I és que , de cop, ha crescut 2cm!

L'autora parteix d'aquest màgic moment de la infància de tots, per endinsar-se en la descripció de les grans oportunitats que ens brinda la lectura. Noves mirades sobre el món que ens envolta, matisos de la realitat... "Així és com la lectura ens fa créixer", afirma Eulàlia Bosch.

L'autora també fa molt ènfasi en la figura dels i les mestres, aquells que els toca buscar mil i una estratègia per tal que aquest acte preciós esdevingui. Aquells qui, de la lectura en veu alta davant del seu grup, n'hauran de fer una petita posada en escena. Un regal pels sentits i una invitació als infants a entrar , encuriosits, dins el món de la literatura.

----------------------------------

Cinc idees bàsiques del text:

. L'aprenentatge de la lectura va de la lectura dels sons, a les síl.labes, a la comprensió del text. Aquest pas és un moment clau en la infància.

. L'acte de llegir no tan sols s'enmarca dins l'aula, sinó que s'amplia al món exterior, esdevenint una eina genial de descoberta.

. "El que distingeix als grans mestres és que ens permeten sentir que hem descobert les coses per nosaltres mateixos" (E.H.Gombrich)

. El desig per la lectura es pot potenciar a través dels contes, les il.lustracions i llegint en veu alta.

. La lectura ens ensenya el món, ens dóna llibertat i ens educa. Ens fa créixer.

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA

TREBALLS DE CAMP. Cristóbal Hara i Rafael Sanz Lobato.

LLoc: Fundació Foto Colectania

C/Julián Romea, 6, D2

08006 Barcelona

Tel.: 93 217 16 26

http://www.colectania.es/

Aquesta és una exposició fotogràfica que posa de manifest part de la trajectòria professional de dos fotògrafs força desconeguts pel públic del carrer, però en canvi, amb força reconeixement dins del món de la fotografia espanyola.

Dues mirades sobre el món rural, aquella Espanya més profunda i més lligada al folklore i a la tradició. Dues mirades sobre un mateix tema, però des d' èpoques diferents (anys setantes, anys norantes), però que alhora contrasten i s'enriqueixen una de l'altre.

Rafaels Sanz retrata en blanc i negre, moments de molta col.lectivitat... funerals, processons, cofradies, esbarts, "nazarenos"... escenes on el blanc i el negre contrasten amb molta força i expressivitat.

Cristóbal Hara, en canvi, cerca , en aquests mateixos escenaris, la força del color. L'autor també acostuma a buscar un element central en cada fotografia... la capa d'un bisbe, una perruca carnavalesca, una carbassa enorme, el pèl brillant dels cavalls, la fruita colorida del clàssic tortell... tot tenyit d'un humor que, dissimuladament, ens clica l'ullet als que observem.

UN CURT CURTMETRATGE....

Avui, tornant cap a casa amb el metro, m'he quedat com un estaquirot mirant aquest curtmetratge, en una d'aquestes "teles" que hi han en els nous vagons ...
De seguida m'ha vingut al cap la sessió d'ahir de gestió i TIC, i tot el que vàrem aprendre al voltant de com baixar vídeos del You Tube i de l'Edu3.cat. I m'ha vingut al cap una possible aplicació d'aquest recurs dins l'escola. Per experiència ser, que , sovint , a les escoles, fa molta mandra preparar obres de teatre per tot l'enrenou que suposa haver de convidar a les famílies, i sabent que potser hi haurà algun infant que no tindrà qui el pugui venir a veure. Doncs crec que si l'escola té un blog, tot es simplifica. Es poden preparar tallers de teatre per mostrar a la resta de les classes de l'escola o del cicle, i després penjar-ne la gravació al blog.


Ja em direu què us en sembla. Podriem també titular-lo.... "La avaricia rompe el saco"