Cúmuls d'idees i pensaments incessants
t'envaeixen tothora. Martellegen amb virulència
el teu cap fatigat, però maldes per sobreviure.
I ho aconsegueixes. I la superació
alguna vegada, potser sovint, es tradueix en optimisme
i en ganes de ser i de fer,
de riure i de viure.
Tanmateix, enveges la capacitat d'esborrar
i d'oblidar, de poder pensar només
en l'esmalt vermell d'unes ungles llarguíssimes
que tu no tindràs mai, probablement.
Anna Martínez Deu
SENSE ESCAT NI MAT
Premi Amadeu Oller, 1995
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada