"Les escoles maten la creativitat" o com fer una xerrada divertida i profunda sense cap mena de power point.Divendres passat, reprenent el fil del bon comunicador/a, vam tenir la oportunitat de veure la conferència de Ken Robinson, líder internacional en desenvolupament de la creativitat. Brillant, pel contingut i per la forma.
La forma
Rítmic. Pauses. Presència tranquila, no es mou del lloc, ben arrelat al terra. Mira als ulls. Mira a tota l'audiència. Humor. Molt d'humor. Proper. Posa sovint exemples de la seva vida. Canvis de registre en el discurs. Tant entra a parlar en termes teòrics i científics, com ens explica petites històries o anècdotes personals. A moments el veus com a expert; d'altres com a showman. Juga molt amb l'entonació. Combina frases llargues amb curtes. Tant parla molt ràpid , com s'atura i repeteix una frase clau. Fa silencis. Fa preguntes. S'espera a la resposta del públic. Cara expressiva, però molt natural. Sense excessos. Igual passa amb el seu gest. És armònic i gens forçat.
El contingut.
Quantes persones coneixem , o potser inclús nosaltres mateixos, que diuen no saber cantar o dibuixar o ballar o actuar perquè de petites...... tal record amb tal mestra o tal escola? Donem-nos, amb aquesta formació universitària, una segona oportunitat. Per què no?
Aquí, algunes de les frases més colpidores.
" Sostengo que todos los niños tienen tremendo talento y los malgastamos implacablemente."
"Los niños se arriesgan, hacen el intento. No tienen miedo de estar equivocados. [ ]Pero para cuando sean adultos la mayoría de los niños han perdido esa capacidad. Han cogido miedo a equivocarse.[ ] Somos educados para perder la creatividad."
"...empezamos a educarlos cada vez más de la cintura para arriba. Y luego nos enfocamos en sus cabezas."
"... consideran su cuerpo como un forma de transporte para sus cabezas..."
"Espero que reconstruyamos nuestra concepción de la riqueza de la capacidad humana."
Esteu sent adoctrinats. Encara no hem trobat un sistema educatiu que no siga d’adoctrinament. Ho sentim molt, però és la millor cosa que podem fer. El que ací se us està ensenyant és una amalgama dels prejudicis en curs i les seleccions d’aquesta cultura en particular. La més lleugera ullada a la història us farà veure com de transitoris poden ser. Us eduquen persones que han sigut capaces d’habituar-se a un règim de pensament ja formulat pels seus predecessors. Es tracta d’un sistema d’autoperpetuació. Aquells de vosaltres que siguen més forts i individualistes que la resta, els animarem perquè se’n vagen i troben mitjans d’educació per si mateixos, perquè eduquen el propi judici. Els que es queden han de recordar, sempre i constantment, que estan sent modelats i ajustats per encaixar en les necessitats particulars i estretes d’aquesta societat concreta.”
ResponEliminaDoris Lessing, “Prefaci” a El quadern daurat