Recitant poesia...

Cúmuls d'idees i pensaments incessants
t'envaeixen tothora. Martellegen amb virulència
el teu cap fatigat, però maldes per sobreviure.

I ho aconsegueixes. I la superació
alguna vegada, potser sovint, es tradueix en optimisme
i en ganes de ser i de fer,
de riure i de viure.

Tanmateix, enveges la capacitat d'esborrar
i d'oblidar, de poder pensar només
en l'esmalt vermell d'unes ungles llarguíssimes
que tu no tindràs mai, probablement.

Anna Martínez Deu
SENSE ESCAT NI MAT
Premi Amadeu Oller, 1995

El territori interpersonal

La setmana passada vam acabar amb el famós territori!
Portàvem setmanes treballant-hi, donant-li voltes.... S'entendrà allò que volem explicar? No serà massa abstracte? Trobarem un bon equilibri entre la comunicació oral i la digital? Sabrem compaginar-les de manera que es complementin bé? Serem properes i parlarem amb prou naturalitat?
Una setmana després, he de dir que, malgrat els nervis, tant la Cristina com jo vam acabar disfrutant molt de la presentació. Teníem clar que volíem que fos amena, que tingués frescura, i un punt sorprenent. A jutjar pels comentaris dels companys, crec que vam aconseguir força l'objectiu que perseguíem. Però no puc deixar de pensar en que nosaltres només vam estar sis o set minuts...! Imagineu-vos preparar una presentació d'una hora! Segur que tot és qüestió d'ofici, de fer-ne moltes i anar pulint-nos... I és que això de parlar bé en públic, quasi podríem dir, que és tot un art.

Dijous, 19 de novembre de 2009.
Setmana extrordinària.

Em resulta molt difícil traduïr les sensacions en paraules. Les idees se m'escapen de les mans.... però intentaré no estructurar gaire els pensaments, deixar-los rajar, i potser així, probablement, trobaran la seva estructura pròpia.

És curiós el tema de les instal.lacions.... sovint al veure-les des de fora ens semblen a priori un sense sentit. Però si ens deixem portar i a més a més, tenim la fortuna de tenir una bona acompanyant que ens ajudi a deixar fora tots els prejudicis, aleshores és possible entrar en elles i deixar-se dir.

M'ha encantat la visita i, personalment, m'he emocionat molt. He connectat amb la Laura més transcendent, amb aquest territori propi, amb aquesta mirada del món que em conmou profundament. I és que el llenguatge se'm queda curt, petit! Vet aquí el sentit del llenguatge poètic!

Aquesta mirada, aquest entendre la transcendència... aquest saber... per què sovint el limitem a un saber només dels filòsofs? per què tantes vegades se'ns dóna una visió tan reduccionista de la vida i el món? Si el dins i el fora van tant de la mà, si una cosa tan minúscula com són els àtoms tenen tant a veure amb el Tot... Com fer-ho per transmetre tot això als infants? Jo crec que tot comença amb trobar-se, a poc a poc, amb un mateix.

Al sortir de l'exposició, m'ha vingut al cap tota la metàfora dels estudiants com a rumiants que ens proposava l'Eulàlia Bosch. Però crec que per païr, digerir, processar i més tard, elaborar coneixement, ens cal a tots, petits i grans , temps i espai. Justament el temps i l'espai que avui ens hem donat. Ara mateix sento un profund agraïment a l'Eugènia Balcells i a aquesta gran dona que ens ha fet de guia, des del seu saber, i sobretot des de la seva humiltat, generositat i respecte.

EL SORRAL DE L'ESCOLA

Tot el que em calia saber de veritat, sobre com viure i què fer i com he de ser, ho vaig aprendre a l'escola bressol. La saviesa no la vaig aconseguir al final dels meus estudis escolars, sinó al sorral de l'escola.
Aquestes són les coses que vaig aprendre:

Comparteix cada cosa.

Juga net.

No fereixis la gent.

Posa les coses al seu lloc on les vas trobar.

Neteja el què has embrutat.

No agafis coses que no són teves.

Digues que ho sents quan fereixis algú.

Neteja't les mans abans de menjar.

Viu una vida equilibarda -aprèn i pensa alguna cosa i dibuixa i pinta, i canta, i balla, i juga i treballa cada dia una miqueta.

Fes la migdiada cada tarda.

Quan surtis al carrer, vigila els cotxes, agafa't de la mà i camina al costat de l'altre.

Meravella't. Recorda la petita llavor que plantares al potet: les arrels tiren cap a vall i la planta creix cap amunt i ningú no sap relament com ni perquè, però tots som així.

Recorda els llibres d'en Teo i la primera paraula que vares aprendre -la paraula més gran de totes- MIRA. Tot el que necessites saber ho trobaràs a dins , en algun lloc.

També vaig aprendre valors sobre l'amor i la higiene bàsica. Sobre l'ecologia i la política i la igualtat i la vida sana.

Agafa qualsevol d'aquests punts i extrapola'ls las sofisticats termes adults i aplica'ls a la teva vida familiar o al teu treball o al teu govern o al teu món i veuràs que són igualment vàlids i clars. I tot això és veritat, no importa quants anys tinguis -quan surtis al món, el millor que pots fer és agafar-te de la mà i caminar al costat de l'altre.

Traducció d'un text extret del llibre "All I really need to know I learned in Kindergarden" de Robert Fulghum.

LA WIKI

A continuació us adjunto la definició del concepte wiki que descriu la mateixa viquipèdia.Quan no es troben millors definicions elaborades de collita pròpia, el "copiar i pegar" no crec que sigui tan il.lícit... Aquí la teniu.

WIKI : Un o una wiki (del hawaià wikiwiki, ràpid) és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. Els usuaris d'una wiki poden d'aquesta manera crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Una de les wikis més conegudes és la Wikipèdia.
Les característiques de les wikis, les converteixen en una eina efectiva per a l'escriptura col·laborativa, i cada vegada són més usades en empreses i comunitats com a webs i intranets econòmiques i eficaces per a la gestió del coneixement. Molts projectes són oberts al públic en general, accessibles per a qualsevol que disposi de connexió a Internet, i permeten fer edicions sense cap mena de filtre previ.

VIQUIPÈDIA I EDUWIKI, enciclopèdies digitals.

Ens trobem davant d'un altre exemple d'eina de treball col.laboratiu, donat que ambdues enciclopèdies són projectes de coneixement compartit creats per usuaris. Pertanyen doncs, al programari lliure.

VIQUIPÈDIA
La viquipèdia és la enciclopèdia lliure de referència pels usuaris de la xarxa.
La gran crítica que li fan els seus detractors és la de no tenir prou consistència. Creuen que la seva política de publicar articles sota el criteri del consens per damunt de la credibilitat, posa en dubte la fiabilitat dels continguts.
Per altra banda, els seus defensors en destaquen com a molt positiu la constant actualització a la que està sotmesa, cosa que la fa ser, com dèiem, un referent mundial en el món de les enciclopèdies digitals.
Té editats més 11 milions d'articles, dels quals uns 208.994 són escrits en català.

EDUWIKI
És un projecte de wiki educativa que té l'objectiu de crear i compartir coneixement entre l'alumnat d'escoles i instituts de tot Catalunya. Té un format molt similar al de la Viquipèdia.


Tot seguit us presento la pràctica proposada des Gestió i TIC. La consigna ha estat dissenyar en equip, un suposat contingut per a ser publicat a l'Eduwiki.



Autores: Àurea Martínez, Anna Pou, Maria Jané, Marta Castells, Sara Peña i Laura Zamora.

MOVIEMAKER + AUDACITY: una aposta per la interdisciplinarietat.

Aquest ha estat el resultat de la intensa pràctica d'avui. La proposta era conèixer i experimentar amb el programa Moviemaker. En la sessió anterior de Gestió i TIC vam treballar amb l'Audacity, programa de programari lliure que permet fer gravacions d'audio i fer-ne diferents tipus de muntatges.Ens permet tant jugar amb el volum, com posar-hi música de fons, repetir una mateixa seqüència de veu vàries vegades, gravar sobre diferents pistes... Només ens cal descarregar-nos-el i disposar d'un petit micròfon.

Vam triar una poesia i la vam gravar. Avui hem recuperat aquest document d'audio i l'hem combinat amb imatges gràcies al Moviemaker. Penso que pot ser una eina molt creativa per fer treballs interdisciplinars.