WEB 2.0, BLOG I BLOGOSFERA.

La Web 2.0 és:

• un nou marc d'interacció, participació i comunicació social

• són els mateixos usuaris els que creen i organitzen continguts

• s'estableix una estructura de la informació més horitzontal i democràtica

• els blogs, els wikis, les etiquetes, la sindicació, etc. són algunes de lestecnologies que fomenten la col·laboració i l'organització de la informació entre usuaris i a més, la comunicació.

El Blog:

• lloc web periòdicament actualitza que recopila cronològicament textos o articles d'un autor o diversos autors, en què a apareix en primer lloc el més recent.
• l'autor conserva la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent.
• permet buscar i organitzar la informació de diferents maneres
• no és necessari tenir coneixements de programació per gestionar-los. La seva facilitat d'ús ha estat la clau del seu èxit.
• mitjà de comunicació que pot integrar diferents formats: imatge, vídeo, text, so...
• a nivell educatiu, dóna a les activitats un sentiment social, de compartir coneixement, fomentant el debat, l'anàlisi i la reflexió.
  

La Blogosfera:

• és el terme amb el qual s'agrupa la totalitat de weblogs. Donat que els blogs estan connectats per mitjà d'enllaços, comentaris, referències han creat i definit la seva pròpia cultura
• conjunt de comunitats diverses que conversen, que comparteixen pautes i patrons de comportament i que possibiliten la comunicació de manera global
• BLOGOSFERA EDUCATIVA: xarxes de blogs relacionades amb els contextos educatius o edublogs, com per exemple blogs de centres, blogs d'aula, blogs de mestres...

Informació extreta, quasi literalment, del llibre:
Balagué, F., Zayas, F. (2009). "Usos didàctics dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents." Barcelona, Editorial UOC.


I per acabar, una mica d'humor blogaire...

Portàtils a les aules

Una oradora, humil i convincent, entre les cordes.

Us convido a que gaudiu d'aquesta entrevista a la metgessa Dra. Teresa Forcades, en el programa "Els matins de TV3" conduït pel periodista Josep Cuní. Més enllà dels continguts de l'entrevista, que per altra banda també són molt interessants i reveladors, crec que val la pena fixar-se en aquesta dona com a oradora i en les habilitats comunicatives que desplega. En Josep Cuní, en la seva línea sensacionalista i estil egocèntric, li rebat arguments, l'acusa de vés a saber quantes coses, i tot i això, no se'n surt. Ella té elegància, bona escolta i sembla tenir molts coneixements sobre tot allò que argumenta. Però per damunt d'això, crec que el seu talent comunicatiu rau en la seva proximitat, naturalitat i en l'ús de llenguatge planer tot i parlar de conceptes científics i tècnics, sovint difícils de seguir per gent no experta. No és un debat sinó una entrevista, però sí un "tête a tête" que val la pena que no us perdeu, perquè de ben segur en podreu aprendre molt.

Recitant poesia...

Cúmuls d'idees i pensaments incessants
t'envaeixen tothora. Martellegen amb virulència
el teu cap fatigat, però maldes per sobreviure.

I ho aconsegueixes. I la superació
alguna vegada, potser sovint, es tradueix en optimisme
i en ganes de ser i de fer,
de riure i de viure.

Tanmateix, enveges la capacitat d'esborrar
i d'oblidar, de poder pensar només
en l'esmalt vermell d'unes ungles llarguíssimes
que tu no tindràs mai, probablement.

Anna Martínez Deu
SENSE ESCAT NI MAT
Premi Amadeu Oller, 1995

El territori interpersonal

La setmana passada vam acabar amb el famós territori!
Portàvem setmanes treballant-hi, donant-li voltes.... S'entendrà allò que volem explicar? No serà massa abstracte? Trobarem un bon equilibri entre la comunicació oral i la digital? Sabrem compaginar-les de manera que es complementin bé? Serem properes i parlarem amb prou naturalitat?
Una setmana després, he de dir que, malgrat els nervis, tant la Cristina com jo vam acabar disfrutant molt de la presentació. Teníem clar que volíem que fos amena, que tingués frescura, i un punt sorprenent. A jutjar pels comentaris dels companys, crec que vam aconseguir força l'objectiu que perseguíem. Però no puc deixar de pensar en que nosaltres només vam estar sis o set minuts...! Imagineu-vos preparar una presentació d'una hora! Segur que tot és qüestió d'ofici, de fer-ne moltes i anar pulint-nos... I és que això de parlar bé en públic, quasi podríem dir, que és tot un art.