Qui ets tu?

Dona amb cistella.

No camina per cap camí bucòlic ni pastorívol. Viu lluny dels paisatges primaverals. Dona d'asfalt i de pistes esportives, camina decidida amb la cistella al cap, plena de projectes i un sol objectiu clar. Observa, planifica i prova d'encertar. Carrega llençaments lliures, triples, passes i alguna falta personal. Més o menys com tothom, com tothom que comença, que s'arrisca. Però quan els seus braços, cansats del pès que sostenen, li reclamen temps mort, ella s'atura, regira i amb un sol gest es desfà de les descalificacions anti-esportives.
El fairplay és el fairplay.

Dues cristines, dins i fora de la pista.

A fora, es mostra silenciosa, tranquila i present, encara que la tremolor constant de la seva cama sovint la delata. Pell bruna tot i fer dies del bronze solar. Ulls verds, molt verds. Duu un serrell de camuflatge sota el qual pot observar i fer tria acurada de amb qui vol o no estar. Elegant i presumida, sempre amb discreció. No és dona d'excessos ni de masses paraules. I és que ella, amb la cara paga... Pot repartir somriures esplèndids, o pot arribar a fer cara de molt pocs amics.

A dins, n'és una altra. Enèrgica, clara i contundent. Pell bruna, suor d'esforç i de plaer pel joc. Quan surt a la pista, aixeca el teló que porta per serrell i mira atenta a les visitants. S'arremanga els tirants, deixant, encara més, les espatlles athlètiques al descobert. Mostra orgullosa els seus colors. I sobretot, el seu número. Al compàs de la pilota, la Cristina es va transformant. Li surten ales! I ella es queixa, diu que li falta alçada... Però en canvi, quantes basquetbolistes saben volar? Reparteix joc als qui l'envolten, però sobretot, defensa el seu terreny com ningú.